Catherine The Vampire

El dia estava arribant al seu final. Catherine començava a despertar-se. Com sempre, el primer que va notar en obrir els ulls va ser l'olor d'humitat al soterrani. No la molestava gaire; s'hi havia acostumat al llarg de les dècades, però sempre ho va notar en despertar-se. Vivia en una petita habitació al soterrani d'una casa abandonada. Alguna vegada hi havia viscut una persona sense sostre, així que hi havia mobles a l'habitació i les parets estaven parcialment cobertes de paper pintat vell i gastat, darrere del qual de vegades s'escoltava el soroll dels insectes. Completament despert ara, Catherine es va estirar com un gat i es va asseure al matalàs. No estava segura de què faria avui. La seva set de sang, que de tant en tant experimentava, no era especialment molesta en aquell moment. Havia anat a caçar la nit anterior, per poder viure en pau els propers dies. Girant lleugerament cap a l'esquerra, es va adonar que no estava sola a l'habitació; un gat estava assegut al seu costat, mirant-la atentament. Catherine estimava els gats més que ningú en aquest món; ella confiava en ells. N'hi havia hagut molts a la seva vida, que ja havia allargat gairebé cinc-cents anys. La Catherine feia temps que havia deixat de posar-los nom perquè posar-li nom a un gat feia més difícil perdre'ls després. El gat es va aixecar i es va estirar, tal com ho havia fet Catherine, després es va acostar a ella. "Tu i jo som iguals", va dir Catherine, aixecant-se també. "Ens espera un altre dia. Anem, ja és fosc. És hora de sortir al carrer". Tots dos es van dirigir cap a la sortida...