Tornava de la feina. A fora era fosc. Una vegada, havia estimat la foscor i la nit, però després de conèixer-la, tot va canviar. Va canviar. Només hi havia uns quants passos més i gairebé estava al seu cotxe. Cada vegada que pujava al seu cotxe, recordava aquell viatge al llac amb ella. Havia estat un bon dia, potser el millor dia de la seva vida. Va posar la clau a l'interruptor d'encesa, va prémer el pedal del gas i finalment va marxar cap a casa. Havia passat un altre dia sense ella. Va conduir el cotxe cap endavant. La carretera era gairebé invisible i no se sentia bé. Volia dormir. Els seus ulls es van tancar involuntàriament. Va pensar que hauria estat millor trucar a un taxi. De sobte, un cop! Aleshores, el so del vidres trencats. Estava atrapat, incapaç de moure's. Va sentir que la vida se li escapava. Tanmateix, per alguna raó, semblava que aquest no era el final.
De vegades passen coses inesperades...
S'ha actualitzat el dia:
9 d’ag. 2026